La gran festa del llibre ebrenc a Móra d'Ebre

2. Literatura Ebrenca divendres, 6 de juny de 2008 | Comentaris

La gran festa del llibre ebrenc a Móra d'Ebre< /strong>

Aquest cap de setmana tindrà lloc a Móra d’Ebre la cinquena edició de la Fira del llibre i l’autor ebrencs, la gran festa de les lletres de les comarques centrals dels Països Catalans. Enguany està dedicada a la comarca del Priorat, per la qual cosa l’amic i escriptor Jesús M. Tibau, natural de Cornudella de Montsant, s’encarregarà de donar la lliçó inaugural, en la qual farà un breu repàs als escriptors prioratins més coneguts de la història literària comarcal: Salvador Estrem i Fa, Josep Brull (Jordi Casanovas), etc.. La fira del llibre ebrenc s'ha convertit en tot un esdeveniment gràcies a la magnífica feina que realitzen els membres del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. Hem de tenir present tot el seguit d'espectacles literaris que s'organitzen, els quals, en l'edició d'enguany, s’engloben en una activitat anomenada Litterarum. Són molt diversos: - "Contahistòries per a adults: rondalles i llegendes”, a càrrec de narradors i músics dels Països Catalans. - “De l’Ebre al Mississipí”, a càrrec del grup La Soul Machine, de Falset, el qual mescla clàssics de la música funky, soul, blues i rock amb lletres d’autors prioratins i ebrencs. - Concert literari a càrrec de l’Escola i Banda de Música La Ginesta, de Ginestar, que interpreta diverses peces musicals típiques de les Terres de l’Ebre, tot intercalant-hi la lectura de textos literaris, amb la participació del poeta Albert Guiu. - “Moguts per l’Ebre”, a càrrec de la Companyia Forani Teatre, de Cambrils. Aquest espectacle visual basat en el treball de titelles i objectes, música en directe i un treball actoral des del clown farà un viatge imaginari amb tota la canalla amb el Carrilet de l’Ebre. - “Voldria tindre el talent, una terra plena de paraules”, a càrrec del grup Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Aquest espectacle és un homenatge als vells cantadors de jota i a les moltes pàgines de poesia efímera que han escrit en la història de les lletres ebrenques, així com també hi trobarem evocacions a l’imaginari de la literatura ebrenca de tots els temps. Evidentment no mancaran les conferències per propiciar el debat literari: - “Les nostres contalles”, a càrrec de Francesca Aliern. - "A principi hi havia el paisatge. Meditació sobre el paisatge literari al caliu del riu Ebre", a càrrec de Pere Poy. També destacarem la Ruta literària per Móra d'Ebre, que realitzarà Joan Launes, i el taller "El vers cantat: patrimoni viu dins la literatura oral ebrenca" a càrrec d'Artur Gaya. I, com no podia ser d'altra manera, els veritables proptagonistes seran els quaranta autors que presentaran els seus llibres: Joan-Hilari Muñoz i Joan Yeguas, Arquitectura religiosa i renaixentista a la Terra Alta; Vicent Pellicer, Guia de les Terres de l’Ebre; Josep Antoni Carrégalo, Mont-roig. El patrimoni immaterial, Marutxi Ballester, La Sénia. Història i territori; Vicent Sanz, Partida; Josep Gironès, La cabana ; Jordi Pijoan i Manel Barrera, Tu no m’estimes; Ferran Grau, Rossell (1833-1923). La implantació del liberalisme; Mariano Cebolla, Els Ports de Beseit; Josep Sancho, Everest, la conquesta d’un somni; Javier Caballero, Mar de sardines; Ester Suñé, Esperit de llima. Susanna Antolí, Tornem a ser menuts!;Glòria Fandos, Llum de tardor; Emeteri Fabregat, Viatge per l’Ebre. Setembre de 1849; Tomàs Camacho, Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane; Victòria Almuni, La catedral de Tortosa als segles del gòtic; Carles Sancho, Memòries d’una desmemoriada mula vella, de Desideri Lombarte; Josep Espluga, Com embolicar la Franja amb una fulla de pi; Josep Igual, Ditades al vidre; Jesús M. Tibau, El vertigen del trapezista; August Bover, Terres de llicorella; Angela Jackson, Els brigadistes entre nosaltres; Ignasi Revés, Oli en un llum; Alfredo Gavín, Els castells de la memòria; Laura Gual, Aigua dolça. Poesia per a xiquets; Francesca Aliern, Cor de llop; Hèctor Moret, Xandra. Estudis aragonesos de llengua i literatura, d’Artur Quintana; Albert Guiu, L’himne d’aquest matí; Ramon Miravall, Toponímia major actual de les Terres de l’Ebre; Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta; Estrella Ramon, La bugada del cel; M. Lourdes Ambrós, Biel Pubill i Josep M. Raduà, Clotxina de retratos; Silvestre Hernàndez, El manuscrit de Wadi al-Abmar; Xavier Garcia, La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980); Laura Mur, La cova del silur. Emigdi Subirats