La cova del silur de Laura Mur. Il.lustracions d'ÀLex Ferrer/Aeditors/El riu de lletres.

dimecres, 27 de agost de 2008 | Comentaris La cova del silur de Laura Mur. Il.lustracions d'ÀLex Ferrer/Aeditors/El riu de lletres. En aquest relat s'observen un seguit de magisteris narratius que fan de l'obra una peça d'un inquestionable valor literari, humà i pedagògic. Literàriament l'autora aposta per un joc entre la faula i un himne a l'amistat preadolescent perfectament casats, i que dóna peu a una aventura a les ribes de l'Ebre, on l'autor es delecta tant amb els personatges humans com amb els peixos parlants que donen pessics de màgia als fils que cusen l'aventura, el treball dels perfils psicològics dels xiquets és molt bo, tant dels dos principals, com dels dos secundaris, l'enfocament de l'oncle és igual de clar i entenedor, des de bon principi sabem amb qui compartirem les lletres del llibre, viurem frec a frec amb els pensaments dels nens, ens capbussarem amb ells, viurem la seva fantasia amb ells, triumfarem en la seva lluita amb ells. Coneixerem més el riu, els seus habitants, les possibilitats de jocs que generen en els nens indígenes de termes fluvials les mil i una possibilitats del riu. La presència personificada dels peixos, d'aquí que m'hagi atrevit a parlar de faula, reforça el contingut de màgia que es desprén al llarg i ample del llibre, les hores aturades del rellotge, com si el temps en els paratges de la fantasia tingués les busques lligades, tot plegat un ball entre realitat i fantasia harmònic i melòdic, sota la vareta de les lletres de l'autora. Realitat senzilla i encantadora de dos nens pescadors que es submergeixen als plaents móns submarins, i màgia a mans plenes que acaba fent sorgir al final del llibre la tornada dels peixos al seu hàbitat i la possibilitat dels nens de poder tornar a gaudir de la pesca i del riu, perquè els dolents en forma de plaga són derrotats. La cova del silur és un llibre obligatori per a tots aquells que vulguin submergir-se als infinits interrogants del riu, a les infinites màgies del riu, als infinits camins del riu... per conèixer molts dels seus habitants sense moure's de les pàgines del llibre plenes a vessar de la màgia d'un riu ple de misteris. Aquest misteri s'ha de llegir amb els ulls de la cara oberts i amb els ulls clucs dels somnis per viatjar a les fondàries immenses d'un regne que fins aquest llibre mai havia tingut com a reis peixos parlants. Albert Guiu.