Josep Igual, Quaderns deltaics, Cossetania Edicions, Premi de Narrativa Cristòfol Despuig.

Josep Igual, Quaderns deltaics, Cossetania Edicions, Premi de Narrativa Cristòfol Despuig. En aquest llibre d'una sagacitat singular, de moltes originalitats ballant distintes músiques, les simfonies interiors que du el pentagrama lúcid del mirar d'aquest escriptor, a voltes voltor de realitats denunciables o si més no criticables, a voltes pintor de belleses paisatgístiques, de móns interiors, sobretot de literats i artistes, d'anecdotaris de tot tipus sobre filadors de mots de tots els temps, que sols tenen en ment aquells que s'estimen l'univers de la paraula, i a tots aquells que han sigut dignes d'habitar-lo des d'Homer al seu admirat Gerard Vergés, de sensacions com la del pas del temps, d'esperpents socials que ironitza com ningú, de cavil.lacions sobre tot allò que els atzars li porten a la ment, modes jovenils, anàlisis teològics, fugacitat de tot plegat... Panteisme del dia a dia, passat pel sedàs d'una ploma que no perd la gràcia en cap instant, i ja és ben difícil amb tantes coses mirades, pensades i dites, per sobre de tot, caçador de la vida amb la seva xarxa d'entomòleg literari. Josep Igual ens fa viatjar recollits a la maleta del seu intel.ligent observatori mòbil, per les planes d'un llibre que sense ser pessimista, ens fa pensar, que perdem la visió de molt del que vivim, de molt del que mirem, de molt del que ens importa, i comprendre que tot plegat és senzill de dir, però difícil de transportar a la funció poètica. Josep Igual és, sempre al meu parer, renaixentista, en el sentit de l'antropocentrisme que es desprén de les seves paraules als Quaderns deltaics, barroc en el sentit de que podem entreveure certa angoixa pel pas del temp i la presència de la mort arreu, vivir es caminar breve jornada que deia Quevedo, il.lustrat, això és indiscutible, és un escriptor que sap moltíssim sobre tot tipus de literatures, un humanista que ofereix quan escriu o parla, uns coneixements perfectament arrelats al seu ser. També li podríem buscar detalls de romàntic o realista o qualsevol altre moviment o tarannà cultural, és sense massa dubtes per part del qui escriu, un eclèctic genial, necessari i incansable que demostra amb aquest llibre que es pot parlar de tot sense abandonar ni un sol instant el fi traçat literari que naix quan el pensament de Josep Igual vol canviar el món per paraules, en aquesta permuta que té la metàfora de l'espill d'Stendhal com a símbol més conegut, el poeta, narrador i novel.lista és un mestre de mestres. Llegir Quaderns deltaics és gaudir i aprendre des de la primera majúscula a l'últim punt i final, damunt llegint bona literatura, però qui ha llegit amb deteniment, algun dels molts llibres de l'escriptor, sap que en qualsevol registre periodísitic (un gran periodista), oralitat irònica, poesia... mai perd el nord literari. Com a opinió personal dir que he vist com una ombra del Nietzche del aixi parla Zaratustra, traspuada als nostres dies, si tots contempléssim el món des de la perícia sensata d'Igual, i sabéssim beure, el que ell veu i escriu, amb set d'aprenentatge panteista de tot l'embolcall d'aquests dies en molts aspectes tan deshumanitzats, fugaços, superficials i neguitosos per seguir el gris ramat, segurament seríem més conscients de la història general i de la intrahistòria particular de cadascú, i les disfrutaríem més totes dues, perquè coneixeríem, ens coneixeríem en el sentit socràtic del terme, i conèixer és estimar, com queda clar per exemple al Petit príncep. No cito cap tros del pastís que ha cuinat Josep Igual, llegiu-lo i us adonareu que menjareu molt i no en quedareu tips, ans al contrari despertará en vosaltres una mena d'empatia amorosa per la gràcia que té Igual a l'hora d'escriure tot allò que el fa pensar. Som davant una obra que la literatura catalana necessitava com aigua de maig, per engrandir les diverses formes de dir que tenen la paraula i el pensament quan són un matrimoni benavingut, i en aquest libre, ho són. Excel.lent dietari d'un excel.lent escriptor i periodista. Albert Guiu bagés


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.