IDENTITATS COMPARTIDES

2. Literatura Ebrenca divendres, 8 de febrer de 2008 | Comentaris Nota: L’article que segueix va ser publicat originàriament en el número 9 de “L’Arnerol@”, revista informativa trimestral de caràcter gratuït editada per joves d’Arnes per a l’estudi i difusió de la cultura de la nostra petita localitat. Parlar de la memòria de la zona és parlar de la llibreria Serret. Octavi Serret, el llibreter de Vallderoures a qui tots coneixem molt bé, ha fet del seu establiment un punt de referència ineludible pel que fa a la recuperació i dinamització de la literatura i memòria de les nostres terres de parla catalana (també, es clar, les aragoneses), a través de la venta de llibres però també organitzant tertúlies literàries i trobades culturals amb destacats escriptors nostres. “A tots los autors de l’Ebre los tinc aquí quan vull i com vull. És la sort que tinc, que tenen ganes de venir” diu l’Octavi, que ha participat activament en la recuperació de la figura de l’autor ebrenc. El marit de la Mª Rosa de Berena ja fa dotze anys que organitza tot aquest moviment a través d’Internet (www.llibreriaserret.com) amb l’objectiu de donar a conèixer la cultura d’aquestes comarques, els seus escriptors i les inquietuds literàries de la seua gent. La marca llibres ebrencs, explica l’Octavi, va néixer a Mora d’Ebre fa quatre anys amb la creació de la Fira del Llibre Ebrenc. “Lo promotor més important que va ficar-ho en marxa va ser l’Albert Pujol, a través del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i amb la col•laboració de l’Institut Ramon Muntaner de Mora d’Ebre. Ells van donar eixida a aquesta proposta i a mi se’m va cridar per participar. Fins aquell moment no se n’havia parlat, la denominació de llibres ebrencs no existia.” Aquella primera edició va servir per potenciar la literatura de les nostres terres, que “no era inexistent però no es coneixia”. “Des de llavors s’ha intentat portar autors de totes les Terres de l’Ebre de parla catalana, incloent Matarranya, Baix i Alt Maestrat i els Ports de Morella. Artur Quintana i Hèctor Moret, per exemple, ja estaven a la primera edició. I Silvestre Hernàndez, que l’any següent presentarie Aigües tèrboles. El 2006 la gent ja va començar a conéixer la Francesca Aliern, Jesús M. Tibau o Josep Igual, i enguany los clients anaven ja a pels llibres que buscaven”. L’Octavi, a tot això, ja duie un quart de segle treballant la promoció dels nostres llibres, i no treballave sol. La comarca del Matarranya ha sigut capdavantera en la promoció d’obres i autors locals gràcies a ell mateix o entitats com l’Associació Cultural del Matarranya o Gràfiques del Matarranya, la tenaç editorial calaceitana de Ricardo i la Mercè que publica en català des del inici. “Vam començar junts fa vint-i-cinc anys, ells editant i jo venent los seus llibres. Van començar amb obres de Desideri Lombarte, Artur Quintana... Lo més interessant és que han arreplegat tota la memòria oral nostra. Ara la literatura de la zona ja comença a estar ben representada”. “Des de la Fira del Llibre Ebrenc ara molta gent escriu amb més ganes i les editorials s’hi interessen perquè hi veuen una sortida. Això és un estímul per a qui escriu” explique l’Octavi, amb coneixement de causa. “La única cosa que tenim que tindre clara és que no hem d’anar cadascú pel nostre costat, sinó tots a una. Tenim un Moncada, un Perucho, que ja tenen un nom fet, i és la manera de donar a conéixer-ho tot. Siguem d’allà on siguem, compartim uns orígens i una identitat.” AUTORS: Neus Sanromà, Raquel Sabaté, Àngel Solé.