Dos arbres virtuals

    Dos arbres sense nom, amb braó s’estrenyen a tota hora: braços i mans dansen ritmes verges en temptar límits ignots. El fregament de fulles, rames, branques i el desig dibuixat dins del blau omplen el moviment de força i el palpeig de sensualitat i hi pinten l’horitzó d’ombres xineses d’imponent factura.. Dos arbres virtuals, crescuts en terra virtual i de virtuals llavors, em fan viure amb la il·lusió encesa d’un ocàs immortal.
JOSEP MIQUEL GRÀCIA


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.