“ CANTAUTORE”

dilluns, 10 de març de 2008 | Comentaris La pietat del sol escalfa les mans. La llibreta gran, pautada, de mal estudiant posat a cantautor a temps parcial. - Ei, que no he parat d’estudiar... - Dispense l’artista. Com ho diuen els italians sona millor: “cantautore”. A un company de dèries li van dir, fa anys, si “cantava al tord”. És a dir, si feia el reclam per al barraquisme aqueix del vesc de viva veu, “in live! La conyeta “comprensiva” dels pròxims... “Canta-al-tord”... No és un mal acudit. Però l’ambientalisme oficialitzat, amb bon criteri, vol acabar amb la pràctica del parany. - “Cantautore”... Paolo Conte s’ho fa dir així. - Ja en tinc notícia. Falta un tros de lletra, quatre versos més. I potser un acord de pas, suau, ensucrat sense ofendre... - No abuses del Si menor, que en tens costum. - Abuso del que em dóna la real gana. - Ui, veig que estàs susceptible. - Diguem-ne neuròtic. - Tampoc no hauries d’emprar un to greu i recitatiu, doncs et diran que ets un “Beat” de quinta i que cerques aquella solemnitat de Cohen. - No pensava en cap to greu, i menys recitatiu. El sol escalfa les mans. El pal negrós, el cos envernissat de la guitarra. La cal•ligrafia de la llibreta és petita. Malgrat la pedagogia aquella ancienne regim del clatellot, mai no va millorar prou amb l’elegància manuscrita. Hi ha més esmenes que claredat a la pàgina rentada pel sol matinal. La cançó no avança. ¿Quants anys necessita una cançó per sedimentar-se d’adobs propicis? La celleta metàl•lica pitja el segon trast, emet uns brills dansaires, prenyats de serps blavenques, com les que somniava Baudelaire quan abusava dels paradisos artificials del làudan... - Posem la dansa dels rèptils en la lletra? - Que et sembla que encara resultes poc enrevessat? - Puc fer una cançó amb onze minuts i escaig de silenci embotellat. - Això ja ho va fer John Cage. - Ei, que sóc el Cage del barri, que no t’adones? - I no podries intentar aquella claredat de Domenico Modugno? - Caram, company, no aspiro al festival de Sanremo...Encara el fan? - No ho sé. - Per cert, parlant de tocar el que no sona... Has canviat les cordes del contrabaix? Ja saps com hem d’arribar al nostre Sanremo del Vallès Occidental? Ens cabran els altaveus al maleter? Creus que podrem connectar en condicions? - Ho tinc tot controlat. Quan estrenarem la cançó nova? - L’any vinent. No vull abusar del Si menor... - Cantautors... Quina lentitud, refotre! - Músics, quines fútils ànsies... - Des que ets abstemi forçós que em sembla que ets més insuportable. - Jo també t’estimo. - Tu també faràs cap a un monestir budista? - No abans de complir amb els propers recitals. A més, prefereixo el Cister, posats a triar.