BLUF DE CONSOL

    A José Jiménez Lozano
Pietosos daurats -com de Bruegel- adormen els eriçats unglots de la por. Resguardes el gat cendrer de la previsió camperola d’una nevada, que pot tornar a estimbar la invicta memòria de Robert Walser. Et prepares la brasa, la llar tindrà prou combustible amb tota la ignomínia dels periòdics i els supersticiosos profetes de manuals satinats. En el paper groguenc de la serenor, inscrius el teu nom, un cop més, als cursets de sòbria natació de Port-Royal des champs. Pietosos daurats, de l’or de tots, semblen abolir els guanys indecents de la por. Els salzes vinclats sobre el riu, sense llices grotesques, xiuxiuegen Spinoza, i, per uns instants, el bluf del consol més etern tanca el poema fugisser que sóc. Josep Igual


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.